Com que ja soc prou gran per reconèixer que imaginar i planificar un viatge és per mi la meitat del viatge, aquí va una explicació d’on, quan i com anirem a intentar veure aurores.
l’on
La premissa bàsica era anar a algun lloc al voltant del paral·lel geomagnètic 67 i on fos relativament fàcil arribar tan en temps com en diners. Descartats per tan Canadà, Rússia, Groenlàndia… i l’Antàrtida 😉
El següent descartat va ser Akureyri, al nord d’Islàndia, ja que eren 3 avions i 1 canvi d’aeroport. Vam descartar també Tromsø, al nord de Noruega, perquè tot i que està molt ben situat i és fàcil arribar-hi, té moltes nits amb núvols. Tota la costa nord de Noruega té aquest problema, i per tant ens vam centrar a buscar algun lloc del nord de Suècia o Finlàndia.
Finalment ens hem decidit per anar a Abisko, un poblet de 85 habitants al nord de Suècia, prop de la frontera amb Noruega i 250km al nord del Cercle Polar Àrtic.
Compleix el requisit bàsic d’estar prop del paral·lel geomagnètic 67, de fet hi ha una de les estacions que mesuren l’índex Kp planetari.
Però el punt clau ha sigut que diuen que té un microclima que fa que hi hagi menys núvols que al seu voltant. Veurem si és veritat, les aurores estan de moda i hi ha molt marketing turístic al seu voltant. Inclús ho intenten promocionar amb el nom de blue hole i han construït un observatori d’aurores dalt d’una muntanya (mandreta). Dit això, qualsevol turistada nòrdica serà sempre irrellevant comparat amb el que estem acostumats aquí.
Abisko és també un Parc Natural establert el 1909, i nosaltres dormirem a les afores del «poble», en un alberg que es diu STF Abisko Turiststation. La STF és la Svenska Turistföreningen (es traduiria com a Associació de Turisme de Suècia), que vindria a ser com un Cercle Excursionista gegant, fundat el 1895 i que gestiona diverses rutes, albergs i refugis de Suècia. En general tenen habitacions compartides però nosaltres hem reservat una cabana individual. Hi dormirem 3 nits, esperem que en alguna no hi hagi núvols!
Suècia ocupa, junt amb Noruega, la península escandinava. Finlàndia no està a la península (bé, només una petita part al nord) sinó que és «continental» i enganxada a Rússia; mai m’havia mirat en detall la geografia nòrdica.
Suècia i Noruega estan separats per les muntanyes escandinaves, que cauen sobre el mar a Noruega formant el famosos fjords. Abisko està a la banda sueca d’aquestes muntanyes, i sembla que aquest és el motiu del seu microclima poc ennuvolat, ja que les muntanyes deuen frenar els núvols. Abans d’intentar ser famós per les aurores, Abisko ja era conegut per ser l’inici del Kungsleden o camí del rei, una ruta de 420km que recorre les muntanyes escandinaves de nord a sud. D’aquí que a Abisko hi hagi un alberg de la STF.
Més enllà de la península escandinava, el concepte d’Escandinàvia sol incloure no només Suècia i Noruega sinó també Dinamarca i a vegades Islàndia, ja que tots 4 comparteixen llengües d’una arrel comuna i tenen una història compartida. Si hi sumem Finlàndia, que va per una altra banda cultural, hauríem de parlar de Països Nòrdics.
Amb els seus territoris autònoms perquè ningú s’ofengui.
A la wikitraba he trobat aquesta taula que vaig fer fa anys, m’hi va faltar Islàndia (i mira que hi hem anat vegades després!).
Suècia i Dinamarca, malgrat tenir molta història en comú, només tenen frontera marítima i no va ser fins l’any 2000 que es va construir el pont entre Malmö i Copenhagen. Nosaltres el vam anar a veure el 2018 des de la banda danesa.
D’altra banda, Lapònia (Sápmi per ser correctes), és la regió habitada tradicionalment pel poble Sámi i s’estén per 4 països: Noruega, Suècia, Finlàndia i la península russa de Kola. Tradicionalment s’havien dedicat a la cria nòmada de rens; ara mateix la majoria viuen a Noruega i en menor mesura a Suècia.
Recordo que quan estudiàvem a Bellvitge, allà per 1998 o 1999, vam anar a parlar amb un endoscopista digestiu que havia anat a la Lapònia finlandesa i m’ha quedat sempre l’expressió «és pla com una galeta». En aquell moment crec que parlàvem d’anar al llac Inari, no sé d’on ho havíem tret. Aquest cop anirem a una zona més aviat muntanyosa.
I revisant la wikitraba, sembla que el gener de 2008 vam arribar a escriure i tot al servei de carreteres finlandès (i el que és millor, ens van respondre), i ja parlàvem de veure aurores. Queda lluny tot plegat, però recordava la resposta que sempre és millor neu que gel.
el quan
Teníem clar que volíem anar-hi la tardor-hivern de 2024-2025 per coincidir amb el màxim del cicle solar 25. Hagués sigut ideal poder-hi anar per Tots Sants, que hi havia un parell de dies de festa, estàs relativament prop de l’equinocci i les temperatures entren dins de l’humanament raonable, però malauradament ja teníem altres plans. La segona opció era a principis de març, coincidint amb Carnestoltes i un dia de festa a l’escola, però no quadrava bé per temes de transport. Després vam valorar el pont de desembre, que tampoc hi havia bon transport. Per Nadal és tot més car i ple, i Setmana Santa cau a finals de març, quan ja hi ha poca nit. Així que l’única opció que ens quedava era anar-hi del 6 al 10 de febrer, aprofitant que el 7 no hi ha escola; podrem fer 4 nits saltant només 1 dia de classe. No està prop de l’equinocci però tindrem 11 hores de nit i en bon horari infantil. I celebrarem allà l’aniversari de la Mireia 🙂
L’únic problema és que ens haurem d’abrigar: la mitjana de la màxima són 6 sota zero i de la mínima són 14 sota zero! Un gran regal per la Mireia…
el com
Evidentment anirem i tornarem d’Estocolm en avió, però el tema important és com arribar des d’Estocolm fins allà dalt. L’anada la farem en tren nocturn, en part perquè em fa gràcia i en part perquè a l’hora que arribarem a Estocolm ja no hi ha avions cap al nord. La part bona és que hi ha una parada de tren just davant de l’alberg (bé, a 300m) i que es diu igual: Abisko Turiststation. Hi ha tren directe des d’Estocolm (ruta 94) que et deixa allà al cap de 17 hores, però nosaltres aterrem a les 20h a Estocolm (així els nens poden anar a l’escola al matí) i el tren directe surt a les 18:08h. Difícil arribar-hi 😉 Però sempre hi ha un pla B: agafarem el tren nocturn 92, que surt a les 21:55h i canviarem a Boden al matí per agafar el tren 96 que ens portarà fins a Abisko. En total són unes 19 hores de viatge, però segur que serà divertit. A Boden només tindrem 24 minuts per canviar i es veu que sovint els trens van amb retard a l’hivern per allà dalt, però diuen que el segon tren s’espera si el primer va tard. Veurem.
La tornada, en canvi, la farem en avió des de Kiruna, que està a uns 90km d’Abisko (hi ha un transfer des de l’alberg fins a l’aeroport). Es tracta d’una ciutat d’uns 16.000 habitants que viu bàsicament d’una mina de ferro, que ara volen ampliar i per fer-ho han de moure tot el centre de la ciutat uns tres quilòmetres cap a l’est. En principi el 2035 ja haurien d’haver recol·locat a 6.000 persones! El ferrocarril fins allà dalt es va fer a principis del segle XX bàsicament per poder transportar el ferro de la mina fins el port noruec de Narvik (mireu el mapa anterior); de fet la pròpia ciutat de Kiruna existeix perquè existeix la mina i sempre ha viscut d’això. Els últims anys, però, també han tirat de turisme d’aurores i d’activitats d’hivern. En realitat una opció hagués sigut quedar-nos a Kiruna mateix, però sembla que sempre hi ha més núvols que a Abisko.
el què
Doncs amb el fred que farà, poca cosa més podrem fer que estar dins de casa esperant que es faci fosc! Amb una mica de sort podrem fer alguna passejada pels voltants i poc més.
Per saber la previsió d’aurores a curt termini, jo en general miro dues pàgines. Per una banda aquesta de la Universitat d’Alaska que et dóna la previsió per hores dels següents 3 dies.
Aquesta la segueixo de tota la vida, al bloc vam posar una captura de quan vam veure les primeres aurores a Islàndia el 2011. El títol del post ja ho deia tot: large magnetic storm is in progress. Mireu la previsió a 1 hora: Extreme++!
I per altra banda miro aquesta de la NOAA que et mostra l’evolució real de les últimes 24h i et fa la previsió pels següents 30 minuts.
Per anar fent boca, jo vaig mirant la webcam que emet en directe des d’Abisko i que et permet rebobinar fins el dia anterior. De moment cada nit s’han vist aurores d’una forma o altra.
Mentrestant, intentarem estudiar com fer bones fotos de les aurores, tot i que crec que la Mireia ho tenia clar. Ens veiem al febrer!
