Avui 114 km (total acumulat 1887 km).
Farem el recompte dels vots de les fotos i es descobrirà el guanyador.
Foto 1 (Mireia): Montserrat, Francesc, Xesca, Maria C –> 4 punts
Foto 2 (Albert) –> 0 punts
Foto 3 (Mireia): Fina C –> 1 punt
Foto 4 (Albert): Laia M, Leo, Laia B –> 3 punts
And the winner is… La foto número 1 de la Mireia! Oeoeoe! 😛
I avui què. Pues ens hem aixecat una mica perros. Aquesta suit al final no té un 10. Li fallen els llits. A la que et mous 1 mm (i no exagero), fa nyeeeeec. Horrorós. Però tot i així hem dormit fins les 9h. Inesmorzar avui no ha estat facil. Algú, ahir, va posar la llet i el suc de tronja en una part de la nevera que semblava nevera, però no. Era un fantàstic congelador. I aquest matí teníem 4 litres de llet i 2,84 litres de suc de tronja congelats. Sort que tenim un microondes supergran que hi ha capigut la garrafa i hem acosenguit mig descongelar la llet.
Un cop hem aconseguit esmorzar, ens hem dirigit cap al llac Moraine. Estava plovent però no ens hem desanimat. Com tothom sap, pels matins plou i al migdia s’arregla el dia. Hem arribat al llac Moraine.
I hem fet una excursió als Consolation Lakes. És un llac on representa que has de veure ossos, però no n’hem vist ni un! Mireu el cartell que hi ha abans d’entrar al camí que et porta als llacs.
Els caminets… sense ossos.
Yo amb pinta de hippie (sense voler-ho), fent una foto als bolets.
A aquests bolets. Però ja no entren a concurs. Per cert, voleu que fem el típic concurs del less photogenic person com l’any passat?
Un riuet, sense ossos.
Sobre el tronc del riu.
Un esquirol. Els esquirols d’aquest pais, estan per tot arreu i representa que no els has de donar menjar, però n’hi ha alguns que estan MOLT gordos.
I finalment el Consolation Lake (el llac Consolador segons la Laia). No era realment així, però la foto ha quedat molt tètrica 🙂
Un vistazo general del llac, que tampoc tenia ossos de cos present.
Finalment, la Takakkaw Falls de tort, amb el Francesc de recte 🙂
I el riu després de la cascada amb la muntanyeta de l’anunci de ¿Marlboro? darrere.
I a casa, cervecilla, sopar i dormir, sense haver vist cap ós 🙁
Oeoeoeoe! Ha guanyat la foto que vaig votar (i que va fer la Mireia).
Jo crec que no n’hi ha d’ossos a Canadà; ho diuen per fer-se els interessants i que hi vagin més turistes. De tota manera, vigileu, no fos cas que n’hi hagi algun de perdut. Què és el que fa soroll dels llits?; si no són els matalassos, sempre els podeu posar a terra i dormir-hi, o almenys és el que jo faria. I ara un comentari dels llacs; em semblen molt macos i deuen estar gelats no?. Ho dic perquè n’hi ha algun que donaria gust banyar-s’hi, per exemple el primer, el llac Moraine, tan blau. Per cert, ahir a la tarda quan passejava la Selva vaig rebre el teu missatge al mòbil, Francesc; em va agradar molt.
Petons per a tots
oooh no as guanyat albert
pero la meba intuicio era korrekta magradaben les dos k bas fer tu as vist que llesta que soc ee
la veritat esque u baig deduir jjojoj
baya jo tnia lesperança d que posarieu una foto dun osito
un osito gumy ajja
k bagi be 😉
avui el tema soroll dels llits ha millorat molt, a la mireia se li va acudir que dormissim cap per avall i la cosa ha anat molt millor.
sobre el blau del llac moraine, crec que la mireia hauria d’explicar algunes coses…
Hola! Ara m’he quedat amb la curiositat. Què passa amb el blau d’aquest llac, Mireia? Espero amb ansietat que m’ho expliqueu.
hola!
ja fa dies que us segueixo pero fins avui no havia dit res…qe refrescant tant llac gelat, jo stic amb el ventilador i apurant els últims dies d’embaràs…no se que dir-vos, l’oxitocina em te totalment dominada i només puc pensar en el niu i en el part i en la bebé…en fi, el jacobo fa 3 mesos que diu que no li faig ni cas pero com que es molt comprensiu no s’enfada i esta super emocionat amb la paternitat…petons