Diumenge, 267 km. Dilluns, 103 km. Total 3.721 km.
Faré 2 posts en 1, perquè a Yellowstone creuen que són millors per no tenir internet, tele ni cobertura de mòbil (tot i que alguna gent pot parlar!), però lo únic que fan és no permetre’ns comunicar-nos amb el món exterior. Socorro! Tinc claustrofòbia, i això que el parc és gran (no tant com els de Canadà per això).
Laura, recordo perfectament que és el teu cumple, però estic incomunicada!!!! Felicitats!!!
Bueno, diumenge ens vam aixecar al poble de Cooke City molt d’hora per entrar al parc a la matinada. Diuen que els animals es veuen més per la matinada i pel vespre. Vam aconseguir veure una manada de bisontes de lluny i un bisonte de cul.
Aquí podeu observar per què el parc es diu Yellow Stone.
I nosaltres, seguint buscant ossos. De moment tenim els bisontes.
El parc, es va cremar el 1988, com podeu veure aquí conviuen els arbres morts i els vius que van creixent. Títol de la foto: ‘lo vivo y lo muerto’ (per seguir amb la sèrie ‘contrastes’).
Pegatina curionsa que vaig veure en un cotxe aparcat.
Primer de tot un video estil Troy McLeur sobre Yellowstone i els seus rangers ben simpàtics. I després excursió al canyón de Yellowstone (a les Lower Falls), no apta per a cardiòpates ni neumòpates (ho posava en un cartell abans de començar). De camí. Una millor que la que surt per defecte al Windows.
Pedra groga (aka Yellow Stone).
The canyon and the river.
I a la tornada, vam veure un cérvido con cuernos pel camí!
Ara, la cascada del riu.
Sembla cartón piedra però no ho és.
Després al Mud volcano, on hi havia tot de fang bullint.
I cap a Mammoth HotSprings (piscines d’aigua calenta, en aquest cas, bullint). Jo conduint.
Ja se sap, que l’aigua calenta fa créixer bitxos.
I aquí les piscines calentes. Unes humeantes,
I altres no.
El paissatge per això era molt tètric.
I les conseqüències dels hotsprings.
Hem observat dues coses curioses:
1. Que la gent ens pregunta molt. I en concret ens pregunten si val la pana caminar un tros per veure X. Però és que els americans ja ho tenen això, són de parlar fàcil. De qualsevol cosa, amb qualsevol persona i en qualsevol moment.
2. Que a Canadà hi havia japos i xinos, i aquí hi ha indios de la India (no americans). Molts indios.
A sopar al restaurant de l’hotel, ni car ni barato. El què ens va sorprendre era la forma de reservar la taula. Tu vas i dius que vols sopar. Ells et diuen que vale, que et cridaran. Però et diuen que te’n pots anar a donar una volta i et donen un aparato, que quan tens la taula preparada, vibra i et diu que la teva taula ja està preparada. Molt modern, tot i ser un parc on no tenen internet ni tele.
Per cert, no hem vist ossos, però mireu el sabó de mans que ens han posat a la cabana on som.
I com que vam matinar molt, avui ens hem aixecat molt tard. Hem dormit 11 hores (el rècord vital de l’edat adulta del Francesc).
Avui dia volcánico. Primer de tot a veure com rajava el Oldfaithful Geyser. Ens han donat un intèrval de confiança de +/- 10 minuts i s’han sortit!!! en fin, és lo què tenen els intèrvals de confiança 🙂
Mentre esperavem, una foto del Francesc, aquest cop amb el ulls ben oberts (un percentatge elevat de les vegades surt amb els ulls tancats però vosaltres no ho veieu).
I per fi ha sortit l’aigua.
Unes fotos de per allà prop.
Ear Spring.
Feia fred, molt fred. I ha pedregat i tot.
Castle Geyser.
A la tarda ens en hem anat literalment a Norris. Més paissatges desoladors.
Naturaleza muerta.
Més fotos curioses.
Una fumarola.
Un riu amb 2 colors, segons la temperatura de l’aigua i els bitxos que hi creixen.
I ara ve la tanda d’animals. Clar, com que ja era l’atardecer…
Un corb, que n’hi ha moltíssims i per tot arreu.
Aquest ens l’hem trobat per la carretera.
I la última visita del dia al hotspring més gran del parc. Sóm el Francesc i jo de lluny (no veieu la meva motxilla groga nova?).
Ha sortit el sol per primera vegada en tot el dia!!!
Foto artística.
Demà cap al Gran Tetón. A veure ossos, que a Yellowston no n’hem vist cap.
Nota: hem aconseguit internet al Grand Teton un ratet 🙂 publico el què tenia enraderit.
Hola!!!!!! He obert el blog més que res per costum i aquí esteu!!!!! Quina alegria, jo també tenia ja claustrofòbia per l’aillament; sort que en Francesc em va telefonar ahir a la tarda. Yellowstone es veu una mica tètric i fosc, amb arbres morts i vegetació seca. M’agradaven més els parcs de Canadà. D’ossos per ara ni traça, no?, ni a USA ni a Canadà. La foto de la pegatina que vau veure en un cotxe aparcat, més que curiosa és esgarrifosa, jo només hi veig un negre de genolls davant una gran creu i només hi puc veure el Ku Kux Klan, que segons la Wikipedia encara existeix a USA. Uf! En aquest espai on escric ha canviat alguna cosa, tot es veu més clar i ara els finals de les línies no es perden, o sigui que puc llegir tot el que escric.
Petons