8 km (total 5.127 km).
Mi madre quina calor que ha fet avui! I jo amb pantalons de pana. Com veieu, avui hem fet uns míseros 8 km. Només hem agafat el cotxe per anar a l’entrada del parc, Zion, el mateix que ahir. No cal agafar el cotxe perquè hi ha uns autobusos que passen cada 6-8 minuts, i tenen parades per tot el parc. I a cadascuna de les parades, hi havia varies excursions.
Primer, però, us poso una foto del motel Quality Inn de Springdale on estem i les muntanyes del fons.
Hi ha 2 excursions estrella del parc, que no hem fet. La d’Angels Landing que al final té uns camins amb precipici molt alt a una banda i que t’has d’agafar a unes cadenes. I l’altra que no hem fet, Narrows que és de 8 hores i vas per dins de l’aigua pel Canyon, però has d’anar vesiti amb roba hidrófuga, i no estàvem preparats.
Hem fet les fàcils: Lower, Middle i Upper Emerald Pools.
El caminet.
La paret de l’Upper Pool.
Un capgròs.
El pool.
Descansant a la ombra.
I al final, com que era l’únic lloc de ombra que hi havia, hem decidit dinar-hi.
Mentre dinavem ens han começat a venir abelles. Sort que el superheroi de les abelles, el Francesc ens ha protegit (sobretot a l’Albert i a mi que tenim fòbia a aquests bichos voladores).
El pont del Virgin River.
I el Virgin River.
Després de la primera excursió, ens hem dividit les parelles. La Laia i l’Albert han anat a muntar a cavall i el Francesc i jo hem anat a fer un passeig a la Weeping Rock.
Primer una foto als meus cactus preferits, els higos chumbos.
I a una sola foto del nostre passeig de la Weeping Rock, perquè se m’ha acabat la pila de la càmara.
Mentre la Laia i l’Albert muntaven a cavall.
I després, ens hem tornat a trobar per fer un altre passeig, el Riverside Walk, que el seu final és el principi del The Narrows. El Francesc, l’Albert i la Laia s’han tret les sabates i n’han fet un tros.
No sabia a què em recordava aquesta foto, però ja ho he recordat: a supervivientes! A que si?
Creuant el riu.
Les vistes del canó.
A sopar al Noodle & Pizza, ben bo. Recomanable. A la taula de darrere, hi teniem a 2 catalans. Els tercers del dia que ens hem trobat. Aquí no hi ha japos ni indis, hi ha catalans 🙂
Cervecilla i a dormir.
Demà cap a Bryce Canyon.
Hola! Acabo de parlar per telefon amb en Francesc i ja no cal que expliqui que ja teniu persiana nova, etc. Quedo a l’espera que la Mieia digui a quina casella era l’ós. Ja pensava que avui no tindria blog perquè quan he arribat a casa (després de la qüestió de la persiana) cap a les 12 del matí, ho he mirat i res de res. Quan torneu a ser a Barcelona, trobaré a faltar aquest blog diari. M’han agradat molt les fotos d’avui, els rius, el pontet, la Laia i l’Albert a caball, la Laia i en Francesc caminant per l’aigua. Aixó sí, la calor sembla agobiant i si hi sumem les abelles…, sort del superheroi Francesc oi? Doneu records als compatriotes catalans i fins demà.
Molts petons